Rafael Castro, la cristalleria de tota la vida

Dos lloros fan guàrdia, des de fa dècades, a la porta de Cristalleries Castro. Potser per això se'ls anomena la cristalleria dels lloros. Però aquests animals són només un dels elements que els ha convertit en un negoci familiar únic i estimat a la ciutat.

Pocs mesos després de la mítica nevada de l’any 1962, Rafael Castro començava a treballar, i anys després, el 1979, Cristalleries Castro s'incorporava al món del vidre pla com una empresa familiar, que ha anat evolucionant i afegint totes les noves tecnologies, dissenys i materials del sector. “Van ser anys durs”, recorda Castro. “Treballava moltíssimes hores, per formar-me primer i després per posar-me pel meu compte i tirar endavant el negoci, un projecte gens fàcil però que ha valgut la pena”.

“Fins a les dotze i les dues de la matinada m’havia estat aquí acabant encàrrecs!”, explica Castro, nostàlgic. I és que tot plegat ha canviat i molt. “Abans es treballava manualment, gairebé de forma artesanal i sobretot vigilant i amb molt respecte pel vidre, perquè és un material molt delicat”. Avui en dia, la maquinària ha sofisticat les tasques i les ha fet més senzilles.
No només ha canviat en l’àmbit de la maquinària, sinó també en la fórmula de treballar i de configurar les plantilles. Castro remarca que, abans, “la figura de l’aprenent era clau perquè un es formava a l’empresa i adquiria els coneixements per desenvolupar totes les tasques amb garanties”, quelcom que ara és més difícil de trobar. Tot i així, Castro es mostra orgullós “de tenir un equip que ho dóna tot".

De fet, per a ell, “l’honestedat i el sacrifici” són dos dels valors que defineixen Cristalleries Castro: “Sempre complim amb el nostre compromís i amb la garantia d’una alta qualitat”.

“Podria comptar amb els dits de les mans els edificis en els que no hem treballat"

Encàrrecs per tota la ciutat
L'experiència i la llarga trajectòria de l'empresa avalen la feina feta per Castro i els seus. També el fet que han treballat en tots els barris de la ciutat, pel que Castro bromeja: "Crec que pràcticament podria comptar amb els dits de les mans els edificis en els que no hem treballat". Una mostra més de l'arrelament de la cristalleria a Mataró.

APUNTS
Defineix-te: Íntegre
Un llibre: 'Nadie es más que nadie' de Miguel A. Revilla
Una pel·lícula: 'El último hombre' de Mel Gibson
Un viatge: Itàlia i Màlaga
Un referent: Josep Tarradellas
Un somni: Tenir la joventut de quan tenia 25 anys