Finalment, i després de la decepció patida inicialment, la palista del Centre Natació Mataró Gàlia Dvorak serà present als Jocs Olímpics de Beijing 2008. Segons la convocatòria del seleccionador estatal Zhang Dongping, feta publica per la Federació Espanyola de Tennis Taula, la mataronina participarà al costat de Zhu Fang i Shen Yanfei a la competició per equips. La classificació de les dues xineses nacionalitzades per a la competició individual ha possibilitat que Espanya participi a la competició per equips i per fer-los costat ha estat cridada Gàlia, enlloc de Sara Ramírez que havia anat al darrer preolímpic individual, degut a que la seva classificació al rànquing mundial és millor. De tota manera sembla que la jugadora de Cerdanyola també anirà als Jocs com a suplent.
Ara fa unes setmanes estàvem parlant amb tu després de la negativa d’anar als Jocs, i ara de cop i volta he de dir que sí que hi aniràs, com ha anat això?Sí, en principi hi havien d’anar les dues xineses i la Sara Ramírez, però la Sara va jugar molt malament en el preolímpic i el seleccionador o la federació, no sé qui, ha decidit que al final hi vagi jo amb l’equip. Suposo que ella va desaprofitar la seva oportunitat i al final hi aniré jo. Tu imaginaves que passés una cosa així?No, jo quan em van dir que no aniria a Budapest ja em vaig oblidar d’anar al Jocs. Però a més ha estat molta casualitat, ja que ningú s’esperava que les dues xineses de la selecció es classifiquessin en individuals, i això ha fet que l’equip s’hagi classificat amb dos punts d’avantatge sobre Rumania. Tot ha estat pura casualitat i hem tingut molta sort.
Que se sent en saber que participaràs en uns Jocs Olímpics?Crec que era el que em mereixia, i no és per tirar-me floretes ni res d’això, sinó que sincerament després de la temporada, dels resultats que he fet, i les meves actuacions amb la selecció crec que em mereixia aquesta plaça. A més ja porto molts anys treballant amb l’objectiu d’anar a aquest jocs, i he treballat molt per poder estar-hi. La pena és que jo volia guanyar-me la plaça per individual i no ha pogut ser, però ara tinc la sort que hi aniré amb l’equip encara que això ha estat un cop molt fort. Però sincerament el que estic és alleugerida perquè estaré on em mereixo. Ja saps com prepareu la competició? Aquí? A Xina?Primer de tot ara anirem quinze dies a competir a Corea i després a Singapur, i després tornarem cap aquí. Suposo que entrenarem aquí, ja que anar a Xina suposaria una despesa molt gran, i a més no es té reservat res, i trobar pista per entrenar allà seria molt difícil. Quines opcions té l’equip?Està clar que d’opcions de guanyar molt poques, ja que Xina és la gran favorita i és la dominadora a nivell mundial, i encara ho és més si juga a casa. I després tots els equips asiàtics són molts forts, com és el cas de Corea del Sud o Hong Kong. El nostre objectiu és arribar a quarts de final i aconseguir el diploma olímpic. Però bé això dependrà del sorteig, de com juguem, però a nivell d’Europa crec que podem guanyar a totes les seleccions, ara, si ens toca jugar contra les asiàtiques és una altra cosa. Com és que les xineses són tan superiors a les altres?Perquè allà el tennis taula és l’esport líder, les nenes comencen des de ben petites i partir dels vuit anys entrenen 8 i 10 hores diàries. Allà vas a qualsevol província i trobes 20 jugadores molt bones, i a més la Xina sola té tres o quatre cops més jugadores federades que la resta del món. A més tenen molta disciplina, i la millor escola del món, i per això porten molts anys estant a dalt de tot. A més els pavellons estan plens, és un esport molt seguit per la premsa i dóna molts diners, és el que seria aquí el futbol. Ja hi has estat a la Xina?Sí, tres cops, i un altre cop vaig estar a Àsia, per tant serà el quart cop que competeixo en el continent asiàtic.Us han advertit del perill de la contaminació de Pequin?Jo crec que això són bestieses, ja que quan es van donar els Jocs a Pequín ja ho sabien això. Jo hi he estat i clar que està contaminada, hi ha fum, veus gent amb mascaretes per la contaminació, però això no és cap novetat. No crec que hi hagi cap perill per practicar esport, i menys nosaltres que jugarem en el pavelló. Ara si s’han fet estudis que diuen que no es pot fer esport a l’aire lliure jo no ho sé, però això quan van escollir Pequín ja ho sabia tothom que hi hauria contaminació. Després d’uns Jocs Olímpics què més pots demanar?Doncs guanyar una medalla de sènior en alguna competició d’alt nivell, uns mundials, un Jocs o uns Europeus.
